Temps lliure!
Viatges, festes, castellers, falcons, correfocs, diables...

Bonn, la ciutat natal de Beethoven

Va ser capital d'Alemanya Occidental des del 1949 fins al 1990. Està situada a la vora del Rin i pertany a l'estat de Rin del Nord-Westfàlia.

Bonn. Ajuntament

L'Ajuntament de Bonn 

La Casa de Beethoven 

La casa de Ludwig van Beethoven, nascut el desembre de 1770.

Bonner Münster 

El Bonner Münster, la Catedral de Bonn és una basílica romànica imponent. Es troba en un lloc que primer va ser temple romà i després església cristiana i santuari dels màrtirs de Cassius i Florencio.

L'orgue de la Catedral de Bonn

L'orgue.

Colònia, Köln en alemany, està situada a l'oest d'Alemanya. Al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf i travessada pel Rin.

Pont de Köln en el Rin

La Catedral de Colònia

Es troba situada al centre de la ciutat. Edifici gòtic distintiu d'aquesta ciutat a la vora del Rin. La pedra angular va ser col·locada el 15 agost de 1248. L'edifici anterior no es considera prou impressionant per albergar les restes dels Reis Mags, que l'arquebisbe Rainald von Dassel havia portat a Colònia de Milà. A causa d'aquestes relíquies, la catedral es va convertir en un dels llocs de peregrinació més importants d'Europa.

Façana de la Catedral de Köln

La torre nord de 157,38 metres, és 7 cm més alta que la del sud. Avui la catedral és la segona estructura més alta de Colònia, només superada per la torre de telecomunicacions.

Catedral de Köln

Tresors. Catedral de Köln

L'urna d'or amb les restes mortals dels Tres Reis Mags.

Monòlit commemoratiuA la memòria dels 100.000 republicans espanyols, internats en el camp d'Argelers després de la retirada de febrer de 1939.
La seva desgràcia: haver lluitat per defensar la Democràcia i la República contra el feixisme a Espanya de 1936 a 1939.
"Home lliure, recorda-te'n".

 

A la mémoire des 100.000 Républicains Espagnols, internés dans le camp d'Argelés lors de la retirada de Février 1939.
Leur malheur: avoir lutté pour défendre la Démocratie et la République contra le fascisme en Espagne de 1936 à 1939.
"Homme libre, souviens toi".

Mural explicatiu

Mural explicatiu

Argelers. Ampliació del mural explicatiu

Ampliació del mural explicatiu

La platja d'Argelers va conèixer aquí un dels períodes més tràgics de la seua història. Durant l'hivern de 1939, les autoritats franceses van instal·lar en urgència, arran de sorra, un camp destinat a acollir els milers de refugiats republicans espanyols que fugien la guerra civil i el règim militar de Franco pels colls del Pirineu.

Homes, dones i mainada desproveïts de qualsevol cosa, foren dirigits cap al litoral i acollits en camps de fortuna a l'espera de ser evacuats cap a altres zones d'acolliment.

Argelers va ser la primera platja que va rebre els exiliats. El camp, ràpidament envoltat amb filferro espinós, s'estenia de l'actual Hotel del Lido al Càmping Rossellonès.

Però, molt aviat, les autoritats, submergides pel nombre de gent que anava arribant, van decidir d'endegar altres camps a la sorra de Sant Cebrià de Rosselló i el Barcarès.

Avui, les residències i les cases han substituït les barraques i no queda cap rastre del "Camp dels Espanyols". Tan sols el monument erigit a l'alçada de l'Hotel del Lido i el cementiri situat a vora de l'Avinguda de la Retirada recorden la localització d'aquest lloc de reclusió.

Argelers. Refugiats

Foto d'època dels refugiats

La platja d'Argelers

La platja d'Argelers avui dia

 

L'edició 35 de la Zurich Marató de Barcelona. Diumenge 16 de Març

Barcelona Marató 2014

L'etíop Getachew Abayu ha estat el guanyador de la 35a Zurich Marató de Barcelona amb millor marca personal (2h10:45), s'ha imposat a Thomas Kiplagat i Boaz Kiprono, protagonistes d'un gran atac final, que han tancat el podi.

En dones ha estat l'atleta kenyana Frashiah Nyambura la vencedora, amb una marca de 2h32'27. L'acompanyaran al podi Naomí Jepkogei Maiyo i l'atleta establerta a Catalunya, Hasna Bahom.

Grenòble en occità, és una ciutat situada al departament d'Isèra, als peus de les muntanyes a la regió del Roine-Alps a França.

Grenoble i Els Alps

La neu dels Alps present des de qualsevol lloc de la ciutat de Grenoble

Gràcies a la seva situació l'any 1968 va acollír els Jocs Olímpics d'hivern.

Ciutat industrial amb centrals hidroelèctriques, recerca nuclear, tèxtils artificials, articles de cuir i ciment.

Grenoble. Telefèric La Bastille

Telefèric La Bastille. Les cabines en forma de "bombolles" sobrevolen el riu Isère

És un dels telefèrics urbans més antics del món. Inaugurat el 1934 com turístic mitjà de transport per pujar fins a la fortalesa de La Bastille, en ple massís muntanyós, des d'on contemplar les vistes de Grenoble i de les muntanyes pre-alpins que l'envolten. Les cabines actuals, amb capacitat per a 6 persones, són de 1976 i són tot símbol del Grenoble modern. El disseny és circular el que permet una panoràmica de 360º.

Grenoble. Collegiale Saint Andre

Collegiale Saint André

Palau Antic Parlament. Grenoble

Palau Antic Parlament

La Plaça de Sant André és una de les més boniques del nucli antic i amb dos dels monuments essencials: l'església de Saint André, amb el seu campanar gòtic, i l'antic Parlament, cor del poder polític durant l'Edat Mitjana.

Grenoble

Grenoble

Plaça de Grenoble amb la Prefectura de l'Isère i museus

FC Grenoble Rugby

Grenoble dóna el nom a l'equip de Rugby de la ciutat, el FC Grenoble Rugby. "Les Rouge et Bleu", Els Vermells i Blaus, com són coneguts, daten de l'any 1892. Ha estat campió en 1954 i finalista en 1918 i 1993. En els últims anys va passar a la PRO D2, sent campió en 2012 per tornar al TOP 14.

FC Grenoble Rugby. Estadi Lesdiguieres

L'escut del FC Grenoble Rugby a l'entrada de l'Estadi Lesdiguières

Selon de Provença en occità, Salon de Provence en francès.

En la Regió de la Provença dels Alps, en el departament Boques du Rhône.

Abans de l'ocupació romana els seus habitants, els Salyens, treballaven en la ramaderia i en el comerç de la sal.

En el 125 aC els romans l'ocupen, dessequen els aiguamolls i funden un castrum que es converteix en parada i fonda fortificada sobre la via Aurèlia.

En l'època medieval forma part de Sacre Imperi Romà Germànic, el que explica que el castell construït en el lloc de l'antic castrum porti el nom de l'Empéri. Els emperadors deleguen el seu poder als arquebisbes d'Arle que es converteixen en els senyors de Selon. La ciutat perd una part de les seves llibertats i ha d'esperar l'any 1404 per obtenir el reconeixement oficial.

Al segle XII, ramaders i comerciants instal·lats al peu del castell es protegeixen edificant muralles i torres. Avui dia queden les Torres de la Vila Nova, del Rellotge i del Galagaspe.

El seu auge econòmic es produeix al segle XIX amb la indústria, s'implanten nombroses saboneries, comerços d'olis, sabons i cafè.

El 1918, Selon passa a denominar-se Salon de Provence. 

Salon de Provence. La Tour de l'Horloge

Salon de Provence. La Tour de l'Horloge

La Torre del Rellotge

Construït en el lloc de la porta nord de les muralles de la ciutat vella, la porta del rellotge marca el pas de la ciutat moderna a la ciutat vella. És del segle 17, l'ús d'una campana de Roland.

Un informe setmanal mostra cada dia de la setmana, depenent dels planetes, el Sol per al diumenge, la Lluna és el dilluns, març és el dimarts, Mercuri és el dimecres, Júpiter Dijous, Venus és el divendres, Saturn és el dissabte.

La Porta del Rellotge va ser completament renovat en la primavera de 2003. La Torre del Rellotge, el campanar i la campana estan classificat com monuments històrics.

La torre és coronada d'un campanar notable de ferro forjat.

Salon de Provence. Nostradamus

Miquèl de Nòstra Dama / Michel de Nostredame / Nostradamus. 1503-1566

Nostradamus, metge-astròleg del segle XVI, esperit brillant i científic, filòsof, poeta, visionari, que va ser visitat pels més grans de la seva època: Rabelais, Catherine de Médicis.

En 1547 Michel de Nostredamus s'instal·la a la ciutat i redacta allí les seves cèlebres "Les Propheties". També s'ha creat des del 1992 la casa-museu on va viure.