Grenòble en occità, és una ciutat situada al departament d'Isèra, als peus de les muntanyes a la regió del Roine-Alps a França.

Grenoble i Els Alps

La neu dels Alps present des de qualsevol lloc de la ciutat de Grenoble

Gràcies a la seva situació l'any 1968 va acollír els Jocs Olímpics d'hivern.

Ciutat industrial amb centrals hidroelèctriques, recerca nuclear, tèxtils artificials, articles de cuir i ciment.

Grenoble. Telefèric La Bastille

Telefèric La Bastille. Les cabines en forma de "bombolles" sobrevolen el riu Isère

És un dels telefèrics urbans més antics del món. Inaugurat el 1934 com turístic mitjà de transport per pujar fins a la fortalesa de La Bastille, en ple massís muntanyós, des d'on contemplar les vistes de Grenoble i de les muntanyes pre-alpins que l'envolten. Les cabines actuals, amb capacitat per a 6 persones, són de 1976 i són tot símbol del Grenoble modern. El disseny és circular el que permet una panoràmica de 360º.

Grenoble. Collegiale Saint Andre

Collegiale Saint André

Palau Antic Parlament. Grenoble

Palau Antic Parlament

La Plaça de Sant André és una de les més boniques del nucli antic i amb dos dels monuments essencials: l'església de Saint André, amb el seu campanar gòtic, i l'antic Parlament, cor del poder polític durant l'Edat Mitjana.

Grenoble

Grenoble

Plaça de Grenoble amb la Prefectura de l'Isère i museus

FC Grenoble Rugby

Grenoble dóna el nom a l'equip de Rugby de la ciutat, el FC Grenoble Rugby. "Les Rouge et Bleu", Els Vermells i Blaus, com són coneguts, daten de l'any 1892. Ha estat campió en 1954 i finalista en 1918 i 1993. En els últims anys va passar a la PRO D2, sent campió en 2012 per tornar al TOP 14.

FC Grenoble Rugby. Estadi Lesdiguieres

L'escut del FC Grenoble Rugby a l'entrada de l'Estadi Lesdiguières

Selon de Provença en occità, Salon de Provence en francès.

En la Regió de la Provença dels Alps, en el departament Boques du Rhône.

Abans de l'ocupació romana els seus habitants, els Salyens, treballaven en la ramaderia i en el comerç de la sal.

En el 125 aC els romans l'ocupen, dessequen els aiguamolls i funden un castrum que es converteix en parada i fonda fortificada sobre la via Aurèlia.

En l'època medieval forma part de Sacre Imperi Romà Germànic, el que explica que el castell construït en el lloc de l'antic castrum porti el nom de l'Empéri. Els emperadors deleguen el seu poder als arquebisbes d'Arle que es converteixen en els senyors de Selon. La ciutat perd una part de les seves llibertats i ha d'esperar l'any 1404 per obtenir el reconeixement oficial.

Al segle XII, ramaders i comerciants instal·lats al peu del castell es protegeixen edificant muralles i torres. Avui dia queden les Torres de la Vila Nova, del Rellotge i del Galagaspe.

El seu auge econòmic es produeix al segle XIX amb la indústria, s'implanten nombroses saboneries, comerços d'olis, sabons i cafè.

El 1918, Selon passa a denominar-se Salon de Provence. 

Salon de Provence. La Tour de l'Horloge

Salon de Provence. La Tour de l'Horloge

La Torre del Rellotge

Construït en el lloc de la porta nord de les muralles de la ciutat vella, la porta del rellotge marca el pas de la ciutat moderna a la ciutat vella. És del segle 17, l'ús d'una campana de Roland.

Un informe setmanal mostra cada dia de la setmana, depenent dels planetes, el Sol per al diumenge, la Lluna és el dilluns, març és el dimarts, Mercuri és el dimecres, Júpiter Dijous, Venus és el divendres, Saturn és el dissabte.

La Porta del Rellotge va ser completament renovat en la primavera de 2003. La Torre del Rellotge, el campanar i la campana estan classificat com monuments històrics.

La torre és coronada d'un campanar notable de ferro forjat.

Salon de Provence. Nostradamus

Miquèl de Nòstra Dama / Michel de Nostredame / Nostradamus. 1503-1566

Nostradamus, metge-astròleg del segle XVI, esperit brillant i científic, filòsof, poeta, visionari, que va ser visitat pels més grans de la seva època: Rabelais, Catherine de Médicis.

En 1547 Michel de Nostredamus s'instal·la a la ciutat i redacta allí les seves cèlebres "Les Propheties". També s'ha creat des del 1992 la casa-museu on va viure.

Arle en occità, Arles en francès.

Lloc estratègic, porta de la Camarga amb múltiples paisatges i al cor de la Regió de la Provença dels Alps, en el departament Boques du Rhône.

Arle

La Plaça de la República, en el cor de la ciutat, amb l'Arquebisbat i l'obelisc trobat en el circ romà

Arles. Amfiteatre

L'Amfiteatre. És la imatge d'Arle al món

L'amfiteatre és el monument romà més important de l'antiga colònia romana. Conté un gran nombre de portes, galeries i escales en diversos pisos.

Dissenyat com un lloc per a grans espectacles i de gran audiència amb uns 210.000 espectadors.

Se li coneix com "Arena" per la seva funció particular de les curses de braus.

Avui en dia és el monument més visitat de la ciutat i és la imatge d'Arle al món.

Amb una longitud d'eix major de 136 metres i un eix menor de 107 metres, l'amfiteatre és una mica més gran que el de Nimes i ocupa el vintè lloc entre el món romà.

Té una forma el·líptica. La façana té dos nivells de seixanta arcs de mig punt, separats per pilars rectangulars massives. La obertura més gran remarca els extrems dels dos eixos del monument.

En l'Edat Mitjana la defensa va ser reforçada per quatre torres. L'amfiteatre es va convertir en una veritable petita ciutat amb carrers, places, esglésies. En 1735, l'ajuntament decideixi prohibir la restauració de cases en ruïnes a l'interior del monument. Les iniciatives són portats a alliberar l'edifici d'aquesta ocupació. El segle XIX va ser la gran època de la restauració del monument i en el 2000 hi ha una extensa campanya de restauració.

El pessebre d'aquest any ha estat inspirat en els terrats de Barcelona

El pessebre. Nadal 2013. Barcelona

El naixement on els veïns adoren el nen acabat de néixer

Castres, en occità Castras.

Situada en el departament del Tarn. A prop del Sidobre, àrea granítica amb formes insòlites i la Muntanya Negra amb dos grans parcs naturals de la regió d'Alt Llenguadoc.

Són famoses les cases a la vora del riu. Cases dels artesans. Activitat principal en la ciutat. Els seus soterranis anomenats «caoussinos».

Hi havia de diversos oficis com blanquers, tintorers, fabricants de paper i teixits...

Eren de treball i habitatge dels artesans.

A la planta baixa, eren els pisos dels obrers, després van passar a ser dels propietaris. No obstant això, no valia per tots trobar sota el mateix sostre l'estança i l'activitat professional de l'artesà. Des de l'època de Lluís XIV els documents cadastrals solen indicar propietaris diferents pels «caoussinos» i dels pisos superiors.

Aquesta part de la ciutat també l'anomenen la petita Venècia.

Castres / Castras

Cases a la vora del riu

Samarreta oficial Castres Olympique. Temporada 2012/2013

L'equip de rugbi de la ciutat, Castres Olympique, en la temporada 2012/13, va portar una rèplica de les cases en la seva samarreta oficial

Castres / Castras

Cases a la vora del riu

Castres / Castras. Centre occità

El Centre Occità del País Castrés. La creu occitana

Castres / Castras. Centre occità

El Centre Occità del País Castrés

Castres / Castras

Museu de Goya

Castres / Castras

Gàrgoles en la façana de l'Església Sant Joan i Sant Lluís

Més fotos. Àlbum en Google+